En el marc de la XIII edició de les TerCat (Tertúlies catalanes), jornades a les que assiteixen persones interessades en la literatura de gènere, el dissabte 6 de febrer es presentava la saga Kadingir a Girona.
Les TerCat estan adreçades a un públic especialista en literatura de gènere (Ciència Ficció, Fantasia, Terror, etc), i la present edició era un monogràfic dedicat a la literatura de fantasia juvenil que es va celebrar a la Casa de Cultura de Girona.
Es van presentar també obres d’altres autors: Javi Araguz (trilogia El mundo de Komori), Gabriel García de Oro (bilogia Minotauro), Òscar M. Pich (Mimas, la única novel·la de Ciència ficció) i Susana Vallejo (tetralogia Porta Coeli: tercer volum – El principi de la fi).
I també una revista de gènere: Les males herbes.
Públic assistent, autors i autores se’n van anar a dinar junts i, a la sobretaula, es va fer una informal taula rodona per abundar en temes que havien quedat pendents.
En Joan no va poder assistir a la jornada, per motius particulars, i va ser la Mercè l’encarregada d’introduir en la saga a aquest sel·lecte públic i a informar-lo de l’estat en què es troba La reina de Kigal, el nou llibre, pendent encara de trobar una editorial que confïi en un projecte tan fantàstic com aquest.
Com a fi de festa, part dels assistents van anar a visitar el Museu del Cinema de Girona i van rematar la jornada a la fantàstica Llibreria 22 de la ciutat, que havía tingut cura de tots els detalls, col·locant els llibres dels autors i de les autores presents en lloc destacat.
Vaja… encantats de tenir ocasions como aquesta per poder seguir parlant de Kadingir i del fantàstic món de Ki, sempre amb la il·lusió de seguir la publicació de la saga.
]]>
Davant d’un selecte públic -els assistents a la XIII Ter-cat- presentarem la saga Kadingir, a Girona, el proper dia 6 de febrer.
Els nostres millors desitjos per aquest any que ja treu el nas per la cantonada!
Joan i Mercè
- Ah! Però… ja no som el 2009, Nakki?
- A la Terra són a punt de canviar d’any, Ishtar.
- Caratsus… i jo aquí despistada! Puc saludar i desitjar…?
- Ets la reina de Kigal, Ishtar… pots fer el que vulguis… No! No t’enfilis a la finestra!
- Des d’aqui em podran sentir millor, Nakki!
- Però si a Ki no hi ha canvi d’any encara… ningú sabrà de què parles… Baixa, si us plau… m’estic marejant veient on ets!
- Ja baixo, ja baixo… Tens raó. Aquí no hi pinta res el cap d’any terrícola…. Vaig a buscar en Galam… A casa ja deuen estar pensant que penso escaquejar-me fins i tot de les festes de Nadal… Puc anar-hi uns dies, Nakki? Va… necessito vacances… Et deixo encarregat de tot…
- Els teus desitjos són ordres, reina Ishtar.
- Bé!!! Et portaré torrons i neules, ets un solet! Feliç 2010, Nakki!
]]>
Després de l’aparició d‘El ceptre de Zink (2006) i d’El senyor de Zapp (2007) ens trobàvem escrivint El cas Shapla quan ens va arribar una mala notícia… Roca editorial no volia seguir publicant la saga Kadingir perquè els resultats obtinguts pel segon llibre no els van semblar adequats.
El ceptre de Zink va tenir un èxit que la mateixa editorial no devia esperar (més de 2000 exemplars venuts en català i més de 8000 venuts en castellà) i això va fer que es confiessin i no fessin gaires (per no dir cap) esforços per promocionar el segon. Van pensar, suposem, que es vendria sol. El resultat va ser nefast, gairebé no es va arribar a distribuïr a les llibreries i, per tant, no hi va haver vendes.
Què se n’havia fet dels lectors i de les lectores de Kadingir? Com pot ser que molta gent ens fes saber que els havia agradat (i molt) el primer llibre i que no anessin a les llibreries a buscar el segon? -si allà no el tenien el podien demanar, l’editorial n’havia publicat una bona pila… Un gran misteri tot plegat que ni el mateix Galam es va veure capaç de desenterenyinar…
La notícia, ho confessem, ens va deixar fets pols i a hores d’ara encara no hem reaccionat del tot… La nostra intenció inicial era anar treient un llibre per any (El cas Shapla el 2008, El quart poder el 2009, per acabar la tetralogia inicial, el primer estiu de la Ishtar a Ki), i anar fent (ja en tenim deu de pautats, a l’espera de ser escrits), però -tot i ser kiïtes- ens vam deixar vèncer inicialment pel desànim… fins que en Nakki -pragmàtic com és ell- va analitzar a fons el tema i ens va donar la pista del que podíem anar fent mentrestant.
El problema bàsic és que la primera editorial -Roca- tenia (i té) els drets dels dos primers llibres i que això podia frenar l’interès d’una nova editorial… La solució proposada per en Nakki va ser senzilla: fer un llibre pont, un llibre que servís per explicar coses o que donés pistes de per on podria anar la saga. “La història de Ki -ens va recordar amb aquell seu posat seriós- té més de 30.000 anys… teniu matèria suficient per a centenars de llibres”. I vam decidir fer una preqüela!
El resultat de tot plegat va ser La reina de Kigal, un nou llibre que explica com la Nirgal va arribar a ser reina… i fins aquí podem explicar… Acabat el llibre, amb tota la il·lusió però encara sense nova editorial -en teniem un parell o tres d’interessades, ens va dir la nostra agent- vam llençar la notícia… Però just llavors va esclatar la crisi, aquesta crisi que ha afectat a tothom i que no sembla que hagi de resoldre’s encara en alguns mesos (esperem que no siguin anys).
Tant nosaltres com la nostra agent literària, estem fent tot el possible per aconseguir trobar aquesta nova editorial que gosi confiar en el munt de llibres que tenim pendents -el nostre gran referent és Terry Pratchett, el grandíssim autor anglès de Discworld, amb més de 38 llibres d’aquesta magnífica saga-, però el cert és que encara no hi ha res de nou…
Seguirem informant… La Ishtar es mor de ganes de fer-vos saber com acaben les seves primeres aventures a Ki… i nosaltres de seguir-vos explicant les mil-i-una històries d’aquesta saga fantàstica… però, de moment, caldrà que aneu descobrint altres coses que trobareu aquí, al web, referents a Kadingir i a Ki:
I tingueu per segur que us anirem posant al dia si hi ha qualsevol novetat.
Que sí, que seguim treballant en el tema, no ho dubteu ni per un moment!!!
]]>
Mentre esperem amb paciència i emoció la nova entrega de Kadingir “La Reina de Kigal”, podem llegir la nova novel·la de Joan Llongueras, “Els 10 anells de Lokituk”.
Podeu llegir els 10 primers capítols a la pàgina oficial www.lokituk.com, ja sigui online o en PDF.
I per anar fent salivera, aquí us deixem el resum del primer llibre…
“En Lutum, un noi feliç i alegre que viu sol en un refugi de les altes muntanyes d’Oratam, mai s’ha preocupat d’esbrinar l’origen del seu extraordinari poder: controlar l’aire, un dels quatre elements.
Però l’atzar farà que conegui a la Sil, una atractiva adolescent de ciutat, mimada, consentida, i amb un geni de mil dimonis, amb el curiós poder de multiplicar el seu cos a voluntat. Ella serà qui li reveli la llegenda dels Anells de Lokituk, unes joies fantàstiques que permeten als seus portadors alterar les lleis de la física i la natura, i el convencerà per a que l’acompanyi en un fascinant viatge per a reunir-les.
A mesura que avancin en el seu viatge, faran noves amistats que s’uniran a ells. En Katori, un jove samurai, tan amant de les arts marcials com de les noies, que els traurà de més d’un mal tràngol, gràcies a la seva habilitat amb la katana; la Sara, una mecànica llesta i espavilada que els ajudarà amb els seus estranys invents, extravagants però efectius i el Dr. Ishor, un vell ancià que demostrarà que les aparences enganyen.
Inevitablement, la convivència en un viatge tant llarg, farà que les seves relacions avancin en tots sentits. La despreocupació d’en Lutum, que mai veu cap problema enlloc, el geni de la Sil, a qui tots temen, el caràcter reservat d’en Katori, que oculta els seus veritables sentiments, o la promiscuïtat de la Sara, que no té cap mena de tabú, seran el pa de cada dia en el grup de joves, que s’haurà d’enfrontar contra l’Exèrcit de la Corporació Vermella, que també coneix la llegenda dels anells i intentarà aconseguir-los per tots els medis, encara que això suposi eliminar als seus contrincants.
Humor i amor, acció i passió, descobriments i sentiments, s’alternaran en una frenètica i trepidant aventura amb un clar objectiu: reunir els Deu Anells de Lokituk.”

En aquest nou episodi es resolen alguns misteris i els seguidors de Kadingir tindran moltes sorpreses i revelacions.
La recerca de nova editorial no ha acabat… la crisi és encara fonda… però hem de tenir confiança… no deixem de fer tot el possible per a poder publicar aquesta nova història que ens introdueix encara més en la Història de Ki.
]]>
Ara sí que va de bo… En Joan i la Mercè estan en plena activitat i esperen poder tenir ben aviat enllestida una altra història de Kadingir… Qui sap si seran a temps de publicar-la pel Nadal!!! I hi haurà sorpreses!
Moltes i bones…
Seguirem informant!
]]>
En Joan Llongueras i la Mercè Masnou es desplacen avui a l’institut Narcís Oller de la capital de l’Alt Camp, Valls, a prop de TArragona. Allà se celebren unes jornades culturals i els autors de Kadingir van a presentar-hi la saga.
La visita ha estat iniciativa d’un fan de Kadingir, l’Oriol, que va demanar al professorat que organitzava les jornades si es podia fer aquesta presentació.
Si voleu que en Joan i la Mercè vinguin a la vostra escola o institut tan sols heu de demanar-ho, escrivint un correu a kadingir@kadingir.com
I quan tinguem les fotos… reportatge gràfic de la trobada!!!
]]>