Reina dels sutums.

Mul va brillar el dia en el que va néixer la Laima, assenyalant així que ella havia de ser la nova reina, tot i que Kingal ja cumplia el paper de líder escollit pel poble, davant el buit de poder després de la mort de l’hereu Kiply. El seu conseller és en Sasar, un sutum turtur.

En un principi, els sutums van entrar en crisi, ja que això podia representar un nou canvi en el sistema que tenien establert, amb tota la inestabilitat que això podia arribar a suposar. Fins i tot el poble s’havia dividit en aquells que volien mantenir el nou sistema, en general els més joves, i els que volien tornar a l’antic, fent que la nova reina recuperés el rol de líder absolut.

Finalment, però, es va arribar a un interessant consens. El delegat escollit pel poble tindria el poder oficial i seguiria exercint el seu càrrec i la reina Laima seria reconeguda com a tal i tindria un paper de representació i de consellera especial per al delegat. Per aquest motiu, poc després de néixer, se la va recloure en un temple sutum de meditació, més enllà dels pantans Amudur, a les primeres i més planes muntanyes Hursag.

Allà la Laima va rebre l’entrenament físic i mental que va utilitzar per passar les proves de l’Oracle. El dia que va aconseguir-ho i va rebre la pedra que corona el seu ceptre, Mul va tornar a brillar, comunicant així a tot Ki, que els sutums tornaven a tenir un líder. Des d’aleshores, l’Usumgal té diversos equips d’informadors establerts permanentment en diverses regions clau de Kibala, que li comuniquen, aparentment, qualsevol pas que donen els sutums.

Durant la Guerra del Clima i la lluita contra la successió dels zitis, l’Usumgal, molt ocupat en aquests afers, els havia deixat de banda. Però després de la derrota d’aquest contra els zitis, a la batalla de la Vall de l’Oracle, els sutums saben que tenen moltes possibilitats de tornar a ser el centre d’atenció del cruel dictador en qualsevol moment. És per això que intenten portar tots els seus assumptes amb total discreció, sense emetre cap mena de senyal extern, com han estat fent sempre.

El pla conceptual et dóna habilitats de coneixements, com per exemple, què són les coses, com és el planeta, o quins fets han passat al llarg de la seva història.

El segon pla, és el sensorial. Aquest va més enllà i et permet sentir el que sent Ki. Per exemple si hi ha un huracà en algun lloc, si un poble està patint, i fins i tot, poder veure-ho amb els teus propis ulls.

Finalment hi ha el pla mental. Com fas que et vegin els altres. L’habilitat de l’empatia i altres aspectes més relacionats amb la ment. Fa referència a les altres persones. Pots saber si una persona te bones intencions, si t’està prenent el pèl, o fins i tot, què està pensant.

El nivell que s’assoleix de cada pla es mesura en factors. Els sis líders poden arribar a aconseguir fins a vint-i-un factors d’habilitat, tot i que en funció de la raça seran millors en uns plans que en uns altres.

Els factors d’habilitat propis poden potenciar-se o ser anul·lats mitjançant alguns elements externs.

Consisteix en una esfera que és catapultada al seu destí. No obstant, ningú assegurava que l’esfera anés a parar exactament al lloc on estava previst. A més a més, l’elevat grau de mareig de l’ocupant era preocupant, degut a que l’esfera no deixa de girar aleatòriament en tot el viatge. Per aquestes raons, es va deixar d’utilitzar i se’n va prohibir l’ús.

Els kuzubis en guardaven un parell d’exemplars per al seu museu de la Història Kiïta, ubicat al primer nivell de la Torre de l’Origen; són els que utilitzen la Ishtar i en Nakki per dirigir-se a Glik.

Info: Èric & Jun

La Ishtar el detesta i segueix capficada en que és una mena de bròquil blau. A “El Senyor de Zapp” en dóna un trosset al rei Kuzu perquè el cultivi a Shapla:

—Aquí el teniu! Això és udusar! —diu tota seria i solemne— És una verdura amb excel•lents qualitats, que només es pot trobar a Zink! Planteu-la, cultiveu-la i alimenteu amb ella els vostres petits kuzubis! Ja veureu com creixen forts i sans, i us ho agrairan amb un bonic somriure de peix!

El rei Kuzu accepta cerimoniós aquell tros de verdura blava, just quan s’obre l’ascensor i arriba en Nakki, acompanyat d’uns quants centenars de xíbits que s’han colat amb ell.

Info: Èric & Jun

Fort, alt I decidit. Uns 2,80 m, 350 k. Fa l’aleta a la Ullah però tots dos veuen que la seva unió és difícil per no dir impossible. Una màquina quan se li creuen els cables.

Part del Nirgal-team. És un tidnum però, tot i ser tan bèl·lic com els de la seva espècie, és noble I lleial, una mica més calmat que la resta pel fet de ser un urzah.

Cosí de l’Animur i tiet del seu fill Nimur, ha estat Gran Conseller dels dos monarques.

La principal característica de les ciutats tidnum és que aquestes no es veuen, ja que totes les cases estan construides a l’unterior de petits turons.

L’interior de les cases no tenen res a veure amb una cova normal. Són  gran i amples, amb els sostres alts i grans claraboies deixen entrar llum a l’interior.

Tots els mobles de la casa són o bé de fusta massissa o de pedra. No hi ha plàstic ni ferro enlloc, tret d’algunes armes penjades a les parets.

És a la part est del planeta. Està envoltada per una muralla i té com a protecció natural afegida el riu Sata. Té fama, ben guanyada, d’inexpugnable. Els sukisurs són els únics que se’n foten d’aquesta fama.

1. Casc antic: Castell i voltants

2. Alt Zink: Part alta de la ciutat de Zink. Envolta el castell de Sata i té aires medievals.

3. Zona agrícola: Conreus i camps de cultiu.

4. Baix Zink: Zona de classe mitja, bàsicament residencial.

5. Zona comercial: Comerços, tendes i grans magatzems

6. Zona Oficicines: Sector de serveis, negocis i despatxos.

7. Neo Zink: Part més nova de Zink. S’hi concentren tots els mitjans de comunicació terrestre i aquàtica. Tecnologia punta, edificis alts i grans avingudes.

La temperatura del mar és relativament càlida a les zones prop de la costa i, en haver menys profunditat, l’aigua s’escalfa més ràpid. Però a mesura que en s’endinsa en direcció al centre del mar, la temperatura de l’aigua disminueix, de la mateixa manera que això passa com més et submergeixes a les profunditats.

Ara bé, aquesta tendència canvia en el moment en que travesses la meitat del camí fins ben bé al mig del mar. A partir d’aquell moment, l’aigua torna a guanyar temperatura. Això és així degut a un fenomen molt singular. I és que a les antípodes del Ksir, és a dir, just a l’altra punta del planeta Ki, sota el mar, hi ha el gran volcà Risk, i la seva fossa de magma es troba sota el centre del mar.

Arriba a ser tan alta la temperatura en aquell espai que l’aigua bull en un radi d’uns quants quilòmetres. Contemplant-ho des de la llunyania, sembla que l’aigua bullent sigui una zona muntanyosa ja que les bombolles arriben a adquirir grans alçades.

De fet, molts són els científics kiïtes que corroboren la Teoria de la Compensació, elaborada per en Galam. Aquesta teoria, per dir-ho de forma entenedora, explica que el Ksir actua de regulador tèrmic, evitant així que l’excessiu calor que produeix el Risk acabi amb la vida del planeta. Però a la vegada, l’aigua que bull al bell mig del Ksir, gràcies a la proximitat amb el magma del Risk, fa que el clima del planeta sigui l’adient per viure-hi. Sense la temperatura generada pel volcà, el planeta seria massa fred.

Així doncs, el mar i el volcà es complementen i, si en faltés un dels dos, no hi podria haver vida a Ki.

La capital de Kibala, regió dels sutums, es troba en una zona que havia estat plena de petits volcans. La gran majoria d’aquests però, han deixat de fer la seva activitat natural milers d’anys enrera, deixant buides i ben buides centenars de bosses de magma subterrànies.

Al llarg de la història dels sutums aquesta sempre havia estat una zona deshabitada, fins fa més de tres cents cinquanta anys, quan els musdagurs, amb el rei Kanasul al davant, els van atacar, aprofitant un moment de debilitat, i els van sotmetre. Va ser llavors quan els supervivents i fugitius van refugiar-se en aquesta oblidada i menyspreada antiga regió volcànica.

Gràcies a la facilitat dels sutums per viure sota terra i en espais on les temperatures són força elevades, s’hi van adaptar ràpidament. Van aprofitar les bosses de magma, ara ja seques i buides per instal•lar-hi les primeres vivendes i amb el temps van construir ampliacions i canalitzacions entre totes les bosses, de forma que Boma és actualment una gran ciutat subterrània, on viuen més de cent mil habitants.

La llança és l’arma blanca més utilitzada. A la primera imatge podem veure els quatre tipus més habituals. D’esquerra a dreta trobem primer la llança de l’exèrcit tidnum, també usada com a destral; la dels kuzubis, dissenyada per travessar l’aigua fàcilment, la dels sutums i musdagurs, i finalment la dels zitis.

Pel que fa a les espases, aquestes són de tot tipus i mides, però aquestes són les principals, seguin l’ordre anterior:

L’espasa lleugera, emprada per zitis i kuzubis; l’espassa curta, per sutums i musdagurs; l’espasa de càrrega, per tidnums i alguns zitis; l’espasa matxet dels kuzubis i l’espasa gegant, d’ús exclusiu tidnum.

Finalment, cal parlar de les destrals. Tot i que aquestes són principalment d’ús tidnum, també es pot trobar en altres exèrcits, com el ziti o el musdagur.

La primera de les tres és una destral doble clàssica, la oficial a l’exèrcit urgug. La del centre és una destral amb mànec d’ossos i fulla simple, usada principalment per musdagurs. La darrera és una doble destral de càrrega d’ús exclusiu tidnum.