Ishtar, és clar, lluminós i ple de vida.
El mar Ksir, ubicat al bell mig de l’hemisferi, dota d’aigua les set regions que el conformen, proveint-lo de terres fèrtils i productives, i fent-lo ric en recursos naturals, vegetació i fauna. Aproximem-nos doncs, i analitzem més en detall cadascuna de les seves regions.
La regió Zag envolta el Ksir, ànima indiscutible del paisatge de l’hemisferi nord, i únic mar de Ki. Immens, de forma arrodonida, amb una sima abisal central que per l’altra banda de planeta és un volcà. Està ple de milers petites illes, la majoria d’elles deshabitades i algunes fins i tot desconegudes. Està molt explotat turísticament, sobretot la part més propera a la costa. Tant Zag com el mateix Ksir conformen la regió dels Kuzubis, que tenen la capital a Shapla, a l’oest de la regió. Les ciutats d’aquests, estan conformades per torres molt altes, amb diversos nivells de plataformes, que donen peu a nous espais útils per a la vida diària. D’aquesta manera, el terra de Shapla és un gran jardí verge; les cases, les botigues mai estan a peu de terra, sinó en algun dels nivells de les altes torres. Tan sols aquestes toquen la base de les viles kuzubis, que normalment no és el terra sinó el propi Ksir. Les plataformes de les torres, de forma circular o el•líptica, estan en diverses posicions, depenent de cada cas. Algunes són concèntriques, i altres estan desfasades cap a un dels laterals, o fins i tot resulten ser un annex a l’estructura principal.
Kigal és la regió dels zitis, ubicada a l’est del mar Ksir. Dividida pel cabalós riu Sata, és la més multicultural: no es fa gens estrany trobar-hi habitants de totes les races del planeta. N’és de fet, el centre neuràlgic. La capital és Zink, envoltada totalment pel riu Sata, el qual, amb els seus onze quilòmetres d’amplada, crea una frontera natural que converteix la ciutat en una petita illa, reforçada amb la gran muralla construïda al voltant del riu. La muralla envolta el riu, i aquest, a la vegada, la ciutat.
Al nord del Ksir hi trobem la regió Arua, un gran desert àrid; les dunes de sorra conformen tot el seu paisatge. La darrera ciutat amb recursos naturals que s’hi troba és Baredinna, situada a la vora del Riu Ambor. Al nord d’Arua s’alça Kurgal, la gran muntanya de gel, que contrasta totalment amb la resta d’aquesta regió desèrtica. És el cim més elevat de tot Ishtar, amb una alçada de 8.230 metres i això fa que pugui ser vist des de gran part de les regions annexes, Arua i Nuzua. Al peu de Kurgal es troba Kuroe, la capital de la regió i un punt molt visitat pels diversos habitants del planeta, que van a practicar-hi esports de neu.
Nuzua, al nord-est del Ksir, situada entre Arua, Zag i Urgal i separada d’aquesta regió pel riu Jum, és la regió menys explorada i visitada pels kiïtes. Té un punt de misteri. A la seva part més oriental, passat el riu Gara, es troba una petita regió que, tot i que forma part d’Urgal, queda més encarada a Nuzua, doncs el riu Grum la separa d’aquesta. És allà on viuen els urgugs, la facció radical dels tidnums que han aprofitat aquesta ubicació per a instal•lar-s’hi i aïllar-se així de la seva capital.
Urgal és la zona habitada pels tidnums. Degut a la seva posició en el sí del planeta, les nits són molt curtes, aproximadament d’unes 3 hores, i és la part més càlida de l’hemisferi nord. Aquesta gran extensió de terreny, separada de la resta pel riu Kas, forma una plana a 500 m respecte el nivell del Ksir, plena de turons. Fa frontera al nord-est amb el riu Narugal i al sud-est amb les muntanyes Hursag. La seva capital és Glik; els seus habitants viuen en grans coves a l’interior dels turons. El Kashkal és un gran llac situat al centre de la regió, que actua de regulador tèrmic en una zona tant càlida.
El Pas dels kushus, situat entre Urgal i Kigal, al nord del Ksir, és una zona totalment deshabitada, doncs cada deu anys se celebra allà un aplec d’aquests animals; unes tortugues gegants que es desplacen a gran velocitat. Venen d’arreu d’Ishtar i es dirigeixen a Murguba, la gran muntanya situada al nord de l’hemisferi que, en realitat, no és una muntanya sinó el kushu més antic de tots. La seva edat és desconeguda, tot i que es els experts calculen que pot tenir uns 38.000 anys. Quan hi ha l’aplec de kushus, el paisatge, fins aleshores una gran plana, es transforma com si hi haguessin mils i mils de turonets, cada vegada més grans, fins arribar a la gran muntanya Murguba. La seva closca és tan gran que hi ha tres petites viles i diversos refugis d’anzuds.
Envoltant tot Ishtar, formant cercles concèntrics, hi ha les muntanyes Hursag. Les de la part interior són més baixes i van creixent a mesura que ens hi endinsem. Aquí hi viuen els anzuds, en refugis repartits en els llocs més inexpugnables i recòndits de la cadena muntanyosa. Tot i que no tenen ciutats, doncs són nòmades, cal destacar Kuroe, al peu de Kurgal per la seva importància administrativa i com a capital oficial del territori de les Hursag.