Mar central i únic de Ki.
La temperatura del mar és relativament càlida a les zones prop de la costa i, en haver menys profunditat, l’aigua s’escalfa més ràpid. Però a mesura que en s’endinsa en direcció al centre del mar, la temperatura de l’aigua disminueix, de la mateixa manera que això passa com més et submergeixes a les profunditats.
Ara bé, aquesta tendència canvia en el moment en que travesses la meitat del camí fins ben bé al mig del mar. A partir d’aquell moment, l’aigua torna a guanyar temperatura. Això és així degut a un fenomen molt singular. I és que a les antípodes del Ksir, és a dir, just a l’altra punta del planeta Ki, sota el mar, hi ha el gran volcà Risk, i la seva fossa de magma es troba sota el centre del mar.
Arriba a ser tan alta la temperatura en aquell espai que l’aigua bull en un radi d’uns quants quilòmetres. Contemplant-ho des de la llunyania, sembla que l’aigua bullent sigui una zona muntanyosa ja que les bombolles arriben a adquirir grans alçades.
De fet, molts són els científics kiïtes que corroboren la Teoria de la Compensació, elaborada per en Galam. Aquesta teoria, per dir-ho de forma entenedora, explica que el Ksir actua de regulador tèrmic, evitant així que l’excessiu calor que produeix el Risk acabi amb la vida del planeta. Però a la vegada, l’aigua que bull al bell mig del Ksir, gràcies a la proximitat amb el magma del Risk, fa que el clima del planeta sigui l’adient per viure-hi. Sense la temperatura generada pel volcà, el planeta seria massa fred.
Així doncs, el mar i el volcà es complementen i, si en faltés un dels dos, no hi podria haver vida a Ki.