Tortuga gegant utilitzada com a mitjà de transport.
Els kushus no són la forma més ràpida ni més còmode per a viatjar, però sí la mes eficient segons on hagis d’anar. Aquestes bèsties, una mena de tortuga gegant marina, d’uns dos metres de perímetre, que viatgen per damunt la sorra del desert tal i com si patinessin sobre gel, poden estar viatjant fins a vint dies sense parar. Amb una sola embranzida de les seves aletes, poden lliscar diversos quilòmetres. Normalment es fan servir si s’han de recórrer llargues distàncies de paratges sense gaires desnivells.
El viatger tan sols ha d’instal•lar una muntura al seu damunt, i en llargs viatges, com és aquest cas, fins i tot es pot instal•lar una petita tenda on passar la nit mentre es desplaça sense haver de perdre temps. Un dels principals problemes que comporta muntar un kushu és que costa molt acostumar-se a les embranzides; cada vegada que en fa una, accelera la velocitat de forma considerable, i, a poc a poc, mentre avancen els quilòmetres, va frenant, fins a la propera embranzida. Això fa que molts genets s’acabin marejant com una sopa.
L’altre gran problema és que s’ha d’estar constantment revisant el rumb, ja que els kushus sempre viatgen en línia recta, sense preocupar-se de si hi ha barrancs, llacs o parets al seu davant. Quan han començat a lliscar, segueixen sempre la mateixa direcció. Per això el genet s’ha de passar l’estona comprovant que portin el rumb adequat i, si cal, afanyar-se a modificar-lo. Això s’aconsegueix activant dues cordes que tenen lligades a les dues aletes.
En el moment de l’embranzida s’han de pujar les cordes de forma que, tenint més o menys resistència al terra, la pròpia embranzida esbiaixi el rumb.
Cada deu anys hi ha un aplec de kushus. Venen d’arreu d’Ishtar i es van posant al seu voltant per mides. El paisatge es transforma com si hi haguessin mils i mils de turonets, cada vegada més grans, fins arribar al gran turó. Aquest espai, ocupat en els aplecs, està deshabitat doncs tothom a Ishtar sap que existeixen aquestes reunions i que quan passen els kushus arrassen amb tot. El que creix entre aplec i aplec serveix per atipar-los quan són allà.